Un pas endavant

Arribem al final del 2016, un any diferent però no per això interessant. Un any on el tema professional continua igual que com va començar, molt bé, però que en l’aspecte personal ha canviat una mica. La imatge que il·lustra la entrada segurament ja us ha donat una petita idea del canvis d’aquest 2016.


Nova etapa en la vida des del punt de vista de la formalitat, però no des de la visió de seguir fent les coses igual que fins ara. Diuen que el matrimoni et canvia les coses, potser si que és veritat, tot i que la sensació/ganes d’amor i complicitat no et canvien per firmar un paper.

Vivim en una societat que el fet de firmar se li dóna encara molta importància. Jo ho vull mirar des d’un altre punt de vista molt més simple, ho hem fet perquè ho volíem fer.

Aquelles petites coses

“Son aquelles petites coses
que ens va deixar un temps de roses
en un racó, en un paper o en un calaix”

Cada cop me n’adono més que la vida és un recull de petites coses. Ara pensareu quin començament més melodramàtic d’entrada, no van per aquí els tiros.

Simplement volia dir que a vegades ens preocupem per coses molt transcendents o busquem el paradigma d’una cosa molt gran, i al final el que mou l’esser humà cada dia no són aquestes coses, sinó un recull de petits moments i petites decisions que ens fan moure cap a un nou destí.

Després d’aquestes paraules em ve el cap l’inici de la pel·lícula Love actually, on més o menys ens vol indicar aquesta idea però des de la vessant de l’amor, jo ho voldria generalitzar a tos els aspectes de la vida, deixem de preocupar-nos per tonteries com si fóssim adolescents de 15 anys i comencem a gaudir de les petites coses.

Va de xiulets

Suposo que amb el títol d'aquesta entrada ja sabeu a que em vull referir. I és que després de 3 dies la gent continua parlant d'un fet, d'una causa, perquè el xiular és una conseqüència d'alguna cosa, no creieu?

Abans de continuar diré una cosa, jo, en Francesc, no sóc partidari d'anar xiulant himnes pel món per una raó molt simple, no m'agrada que xiulin Els Segadors i per tant no faria una cosa que a mi no m'agradaria que em fessin. Personalment no és una cosa que m'agradi, i remarco la paraula personalment perquè cadascú es lliure de fer el que cregui oportú. Per tant màxim respecte pels que decideixen xiular i pels que decideixen no xiular.

Però el que si em preocupa, és que tothom estigui capficat en la causa i no pas en la conseqüència que ha portat aquesta causa. I us diré un fet que és molt clar, fa 10 o 15 anys no havien aquestes xiulades, què passa que la gent s'ha tornat boja i tonta de cop?, alguna cosa haurà passat durant aquest temps per què aquest fet hagi succeït?, es seguirà mirant cap a un altre costat enlloc d'analitzar les coses tal com són?
design by
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...