No hi ha camí

“Aquí com cada nit
a la mà una cervesa
al bar la tele encesa
cap el curro al matí”

Aquesta estrofa es l'inici de la cançó 'No hi ha camí' dels Sopa de Cabra, i si es cert, en aquests moments tinc una cervesa al costat del teclat, i la tele de fons.

A vegades penso si es veritat que no hi ha camí, tot i que són molt poques vegades, qui em coneix sap que intento no pensar massa en el demà, intento no fer masses plans a llarg termini, i deixa que es vagi creant cada moment el meu camí personal, però...

Divendres passat vaig assistir al concert dels Sopa de Cabra a Barcelona , i es per això que potser es una de les raons per les quals he començat l'article amb una de les seves cançons, o simplement el que vaig escoltar en aquell concert m'ha fet escriure una entrada, la qüestió es que estic davant el processador de textos sense saber molt el que puc acabar escrivint. (Aquí la meva petita experiència del concert explicada en una entrada).

Els Sopa de Cabra, van ser en una època la punta de l'iceberg d'allò anomenat rock català, i es per això que molts els van posar com abanderats del catalanisme i fins i tot de l'independentisme, quan ells sempre s'havien desmarcats, només feien música, i propagaven un món lliure de fronteres on tots els homes i dones podien viure en pau i harmonia, utopia? possiblement, però no per això no deixa de ser un pensament molt bonic. En els seus principis, sobretot, mesclaven cançons en català, castellà i anglès dins el seus discos, era lògic, no tots els seus membres eren catalanoparlants. Encara recordo com els van criticar per treure un disc totalment en castellà, els hi van dir de tot, tot i que des d'un inici deien que ho farien tard o d'hora.

"Fa vint anys érem en aquest mateix escenari amb els Pets, Sau i Sangtraït. Nosaltres aleshores no ho teníem tan clar, això que dieu, i crèiem que havíem de lluitar per un món lliure. Però ara que el món és més global que mai, sempre s’és a temps de rectificar, sabem que només hi ha un camí per a ser nosaltres".

Aquestes paraules les va dir en Gerard Quintana, el cantant del grup, el passat concert del divendres, i la veritat es que em van ser d'una contundència aclaparadora. Ells que sempre s'havien desmarcat de temes polítics. En Gerard el divendres va dir una veritat com un temple, en un món cada cop més global, no es pot deixar de banda el local amb les seves idees, pensaments i singularitats.

Qui em coneix sap perfectament que no m'agrada la política, i intento no parla d'ella, però això no treu que hagi votat sempre des de que tinc 18 anys. Ningú sap el que voto, crec que és una cosa que a ningú l'importa, però si que he dit sempre, i alguns amics són testimonis, que em preocupa el meu voltant, i es per això que mai he votat ni als populars ni els socialistes, sóc dels que penso que els problemes del meu voltant, qui tindrà més cura per defensar-los són els partits d'aquí, i no pas un partit on es prenen les decisions a centenars de kilòmetres del meu poble. També es cert que a vegades només cal anar 100km al nord per veure que alguns tampoc pensen en les necessitats del meu voltant, però això ja seria filar massa prim. A vegades penso que si existís el Partit Tarragoní en Contra de Reus, els votaria sense saber fins i tot el seu candidat, bé això de Reus es broma (o no) ja que l'entrada m'està sortint massa seria.

Sempre m'he identificat amb els Sopa, no únicament perquè m'encanten les seves cançons, sinó en la seva filosofia que havien mantingut, l'important eren les cançons i no pas amb l'idioma en que es feien. Jo tinc varis blocs, el Maky, pràcticament en castellà, ja vaig explicar un cop perquè ho feia en aquest idioma, FBcat, un projecte català i el meu Tumblr, Capturing moments, que principalment és en anglès. No ho he explicat mai, però avui us explicaré el per què ho faig en aquesta llengua. Bàsicament ho faig perquè vull practicar aquest idioma, i tumblr al ser un lloc principalment fotogràfic i on els textos llargs no són tan importants, el fan ideal perquè la destrossa de la llengua de Shakespeare que faré, serà menys important. La segona raó, és que la gent que segueixo i em segueix al tumblr, molts són de qualsevol lloc del planeta, i posant imatges amb petits textos en anglès, puc fer que la gent conegui millor el lloc on visc mitjançant les meves fotos, publicitat? és possible. Ara m'estic donant compte que és la primera entrada que escric en català en aquest bloc meu personal, serà una tendència, no sé, potser si, o potser no, simplement m'ha sortit així avui, potser és la cervesa, potser és perquè és l'onze de setembre, o simplement perquè el meu cap pensa en català. Sempre quedarà el traductor de Google si alguna persona no entén les meves paraules, una de les grandeses d'aquesta globalitat que han donat les noves tecnologies.

Vivim en uns temps difícils, tema Estatut, ensenyança en les escoles, on localment es decideixen coses, que poden agradar o no a tothom, però que són tirades endavant amb el suport de la majoria de vots, bé mitjançant eleccions o referèndums, perquè després un tribunal extern o simplement per la rabieta de tres famílies, es tirin enrere. Sempre he pensat que la idea d'un país plurinacional era molt maca, jo accepto la teva singularitat i tu acceptes la meva, però al igual que pensaven els Sopa fa vint anys amb un món lliure, aquesta idea és una utopia.

Parafrasejant a en Josep Guardiola després del darrer partit amb el Madrid, "si seguim per aquest camí prendrem mal". No té perquè sé un mal físic, a vegades una bufetada als sentiments nacionals pot fer més mal.

Crec més que mai, o ens accepten tal com som, o com diu la cançó dels Sopa de Cabra, no hi ha camí.


PD: Avui tinc 20 seguidors d'aquest bloc segons feedburner, quants em quedaran demà?
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...