Va de xiulets

Suposo que amb el títol d'aquesta entrada ja sabeu a que em vull referir. I és que després de 3 dies la gent continua parlant d'un fet, d'una causa, perquè el xiular és una conseqüència d'alguna cosa, no creieu?

Abans de continuar diré una cosa, jo, en Francesc, no sóc partidari d'anar xiulant himnes pel món per una raó molt simple, no m'agrada que xiulin Els Segadors i per tant no faria una cosa que a mi no m'agradaria que em fessin. Personalment no és una cosa que m'agradi, i remarco la paraula personalment perquè cadascú es lliure de fer el que cregui oportú. Per tant màxim respecte pels que decideixen xiular i pels que decideixen no xiular.

Però el que si em preocupa, és que tothom estigui capficat en la causa i no pas en la conseqüència que ha portat aquesta causa. I us diré un fet que és molt clar, fa 10 o 15 anys no havien aquestes xiulades, què passa que la gent s'ha tornat boja i tonta de cop?, alguna cosa haurà passat durant aquest temps per què aquest fet hagi succeït?, es seguirà mirant cap a un altre costat enlloc d'analitzar les coses tal com són?

Propaganda electoral


Aquest diumenge hi ha eleccions municipals, però no és d’això del que us volia parlar, simplement volia fer-vos unes preguntes.

En ple segle XXI on la ciutadania està sobreinformada, que si notícies a la televisió, xarxes socials i més coses:

- És necessari omplir les bústies de les cases amb propaganda electoral?

- Cal continuar gastant paper i paper en informació, que en el meu cas com en els de molta gent, van a les papereres sense obrir?

I per últim:

Hi haurà alguna persona que canviarà el seu sentit de vot per un paper dipositat a unes bústies?

Potser que ens comencem a replantejar moltes coses en les campanyes electorals.

Se m’oblidava esmentar una altre cosa, el dia de reflexió. Pretenen els polítics que avui en dia amb la connexió global que tenim amb xarxes socials, whatsapps, ..., que la gent no parli res durant 24 hores, és una mica complicat, no?

Potser algun dia parli sobre aquest tema, mentrestant reflexionem amics, reflexionem.

Aquestes confiances no calen

Avui he anat a comprar a una tenda i he tingut una conversa una mica surrealista.Agafo el producte i dic:

- Aquesta caixa és de sortits, no?
- Si carinyo.

L’agafo. Em disposo a pagar i em diu
- Són 3,80 guapo.

Jo ja començava a flipar una mica, li dono un bitllet i em torna el canvi tot dient:
- Aquí tens rei.

Potser sigui una mica ranci, però és necessari tanta confiança. Potser vols que repeteixi, que torni un altre dia a la tenda amb aquest tracte agradable, però potser no cal tant.

Carinyo, guapo i rei en menys de dos minuts no cal dir-les a desconeguts per molt que volgeu vendre productes, no creieu?
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...